Vivim sovint sota la creença duna justícia immanent i ni tan sols en som conscients. Fruit daquesta creença, que té lorigen en unes relacions contractuals amb Déu, pensem: «Com que Job era bo, no podia passar-li res de terrible» o «Aquell home ja ha passat per una forta malaltia, no nhi pot arribar una de pitjor». Són petites mitologies contractes confessos o inconfessables, conscients o inconscients que sostenen les nostres vides; són la defensa irracional de sistemes de regulació del mal que ara desenvolupem fora de tot catecisme. I, tanmateix, existeix el patiment del just: no hi ha cap sistema judicial suprem que garanteixi el bé pel bé i el mal
pel mal. I la irreductible Amenaça de latzar plana damunt les nostres vides.
Lluny de mercadejar amb un Déu imaginari, ens cal pensar un Altre Déu que no sigui garant de la nostra seguretat sinó de la lluita pròpia de qualsevol existència. Pensar Déu no com a esperança escatològica, sinó com a brot de vida.
