Hi ha un moment en què entenem que les preguntes ens acos-
ten més al sentit, a lapertura del sentit, que no pas les respostes. Que
les respostes són útils, sí, que les necessitem per continuar vivint, però
que la vida transforma les respostes en preguntes. I no preguntem ne-
cessàriament perquè ens haguem equivocat o perquè considerem insu-
ficient lexperiència que fem. La pregunta és la grafia de lescreix amb
què la vida es manifesta.
José Tolentino Mendonça, un dels principals assagistes del Portu-
gal contemporani, ens proposa un itinerari per algunes de les grans
preguntes de lexistència amb lequipatge duna sòlida freqüentació
dels clàssics: la literatura, la filosofia, els textos sagrats, el cinema, les
arts plàstiques i la dansa són alguns dels referents amb què lautor di-
aloga a lhora doferir la seva proposta sapiencial.
