L'obra poètica de Ramon Muntanyola és un dels retrats més precisos i brillants de molts llocs de la nostra geografia. És també, en la millor tradició verdagueriana, una expressió fresca i amable de la religiositat popular. I és sobretot una il·lustració literària i vital de l'itinerari del catalanisme cristià, des de la persecució dramàtica de finals del trenta fins al seu pes decisiu en l'antifranquisme i en la configuració de la Catalunya d'avui. Per això, als cent anys del seu naixement, la recuperació d'aquesta veu poètica, a través de la contextualització i de la tria de Joan Maria Pujals, esdevé sobretot el retrobament d'un extraordinari cant a l'esperança.
