Amb aquests relats, històries novel·lades, l'historiador Pere Ferrer pot acontentar la seva obsessió per donar a conèixer el nostre passat, més enllà dels reduïts cercles acadèmics. A pesar que els relats són autònoms i tenen un perfil propi, el conjunt és unitari gràcies al context històric que actua d'aglutinador.
L'obra narra fets colpidors que transcorregueren en el decurs dels anys de la postguerra (1939-1952). A mesura que s'avança en la lectura, es va fent nítid el retrat d'un període marcat per la misèria moral, per la divisió entre els guanyadors i perdedors, per la fam, per la repressió, per la por, per la corrupció...
Els relats, tenyits de sarcasme i d'humor àcid, es van configurant dins la foscor en què va quedar embolcallada la "nova Espanya" després de l'eclipsi de llum que provocà la guerra. Són històries d'amor en temps de magror, de prostitució per fam, de contraban, d'estraperlo, d'honor i de vergonya.
Els protagonistes en són les dones que no es volen doblegar davant la submissió que els imposa el sistema i prediquen els capellans; els contrabandistes, els estraperlistes i guàrdies civils units per sobreposar-se a la misèria; un mestre d'escola falangista i gent sense història.
