¿És la llibertat personal tal com afirma lideal modern la que confereix a cadascú de nosaltres la seva dignitat individual inalienable, o bé cal reconèixer amb els postmoderns de la mort del subjecte o amb els entusiastes dels restauracionismes religiosos del color que sigui que la flamant llibertat moderna era tan sols una vana, buida, inútil i probablement fins i tot perniciosa illusió? En aquest treball sha volgut aprofundir aquesta qüestió a partir de la noció de persona que la teologia trinitària ha anat desenvolupant al llarg dels segles. Lluny de desestimar la llibertat personal com a il·lusió vana, els teòlegs trinitaris shi veuen enfrontats inevitablement una i altra vegada, i lacaben reconeixent com a inseparable de la capacitat destimar i, alhora, com a constitutiva del nostre ser imatge de Déu.
