Una dona decidida, disposada a seguir Jesucrist passés el que passés. I la història comença així: "És un 20 de setembre, en plens dies de Santa Tecla, a Tarragona. Ja fa dies que la festa bull al carrer: gent, música, vermuts, dinars i sopars a la fresca. Ara tot apunta cap a la catarsi festiva del dia 23, quan Tecla i la ciutat es fonen en una sola cosa durant la processó del Braç. Tarragona és una ciutat que, de fa molts, molts segles, ha quedat lligada a santa Tecla, i és a través de la seva festa que sexplica a ella mateixa i de cara enfora. Però no ens enredem. Som al 20 de setembre, al vespre. Vaig caminant pels carrers antics de Tarragona, cap a la Catedral. Quan hi arribo, busco un raconet i mhi encabeixo com puc. En un dels moments més íntims daquells dies, uns personatges davallaran del bancal del retaule gòtic i sadreçaran entre la gent a explicar-nos, a través duna mena de moixiganga contemporània (el "Retaule de Santa Tecla"), la història de Tecla, una jove dIconi, a lÀsia Menor, deixebla de lapòstol Pau i, com es deia a ella mateixa, "serventa del Déu viu"......"
