El 6 d'octubre del 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat català dins de la República Federal Espanyola. Era la resposta del president de la Generalitat catalana a l'entrada de tres ministres de la reaccionària CEDA al Govern espanyol. Per als republicans de tot Espanya això significava una clara involució en el context de la Segona República, proclamada tres anys abans. Però el gest de Companys, tot i el suport de diverses institucions catalanes, es va revelar poc consistent. De fet, va ser una revolució imposada des del Govern i no des del poble. La repressió immediata de l'exèrcit espanyol va ser duríssima. Ajuntaments, Generalitat i altres associacions catalanes van ser suspeses o ocupades per militars. El president Companys i tot el Govern català van ser detinguts i empresonats, juntament amb 4.000 persones més.Ara que es compleixen 75 anys d'aquesta complexa efemèride, l'historiador Jaume Barrull de la Universitat de Lleida analitza aquells dies amb gran claredat i reporta també els incidents que van succeir en altres indrets del país. Tot plegat demostra no solament que el moviment no va ser obra de quatre exaltats sinó que cal considerar aquells fets com un pròleg de la Guerra Civil.
