Pierre Chappuis (Tavannes, 1930 - Neuchâtel, 2020). Fou un poeta i crític literari suís d'expressió francesa, professor de llengua i literatura, de 1952 a 1993, a la Universitat de Neuchâtel. Durant aquests anys va dur una vida molt retirada, que dedicà a la família, a l'ensenyament i a l'escriptura. No va ser fins a la mort de la seva esposa que va donar a conèixer Ma femme ô mon tombeau (1969), homenatge a la persona amb qui havia compartit un llarg camí. A partir d'aleshores se succeïren les publicacions de llibres de poesia, fins prop d'una quarantena de títols, sovint en col·laboració amb artistes visuals, i a partir dels anys noranta els seus nous llibres i les reedicions dels antics van publicar-se a la prestigiosa editorial parisenca Jose Corti. D'entre els seus títols destaquem Moins que glaise (1990), Pleines marges (1994), Mon murmure, mon souffle (2005), Comme un léger sommeil (2009), Dans la lumière sourde de ce jardin (2016) i En bref, paysage (2021). Amic íntim de Jaccottet, Chappuis també va publicar assaigs literaris i va col·laborar a La Nouvelle Revue française, La Quinzaine littéraire i
