En temps de guerres i de crisi política, la ciutat dAtenes com qualsevol societat necessita imperiosament bons poetes. Per desgràcia, els que hi havia ja han finat i els que encara viuen fan uns versos infames. Davant daquest destret, que per als grecs era inadmissible, Aristòfanes fa baixar Dionís al món dels morts a cercar-hi el gran Eurípides; però, després duna hilarant competició poètica de la qual ha de fer de jutge, el déu del teatre fa tornar Èsquil entre els vius. En aquesta obra, considerada una de les millors comèdies de lantiguitat, es demostra ben clarament que la crítica literària i les riallades no són pas incompatibles.
