«El segon dia l'Eva es va despertar, va apartar l'edredó i es va asseure al llit. Llavors va recordar que no calia que s'aixequés i preparés esmorzars per a ningú, que no havia de cridar a ningú perquè es llevés, ni buidar el rentaplats o omplir-lo, ni planxar una pila de roba, ni arrossegar l'aspirador...». El dia que els bessons marxen de casa, l'Eva decideix ficar-se al llit i no sortir-ne més. Ja n'està tipa. En Brian, el seu marit, no ho acaba d'entendre: qui se suposa que li farà el sopar, d'ara endavant? Però el desafiament de l'Eva es va estenent i legions de fans que creuen en la seva protesta s'amunteguen davant la porta de casa seva. L'Alexander, l'home de la furgoneta blanca, li regala te, torrades i simpatia. I des d'aquest lloc estrany però confortable, l'Eva comença a mirar-se a si mateixa i el món que l'envolta d'una manera ben diferent...
