Lany 1964 apareix en una revista barcelonina de moda masculina larticle Sombra del paraíso, según Gabriel Ferrater y Jaime Gil de Biedma, una definició compartida de paradís en resposta a una hipotètica enquesta proposada pel poeta i crític anglès W. H. Auden. Tots dos poetes són ja aleshores autors publicats i reconeguts en les respectives llengües literàries i, des de finals dels cinquanta i principis dels seixanta, formen part a més dun mateix complot per a retornar les literatures catalana i espanyola al lloc dhonor que els correspon dins del panorama de la lírica europea. Això no obstant, mai fins ara no shavia publicat cap llibre dedicat a lestudi comparatiu de lobra de Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma. Els poetes de la consciència acara per primera vegada els textos crítics i poètics de lun i de laltre i posa de manifest una mateixa concepció de la poesia que, paradoxalment, aposta de manera radical per la vida malgrat evidenciar lartifici literari que és tot bon poema.
