La Maryam se nha danar del país on viu. I hi deixa l àvia i totes les seves joguines, així que no pot estar més trista. No entén que la gent se nhagi danar de casa perquè, dun dia per laltre, deixi de ser un lloc segur.
Però sen va, i el lloc on arriba no sassembla gens a la seva antiga llar: ni tan sols parlen el mateix idioma. Per això sestima més callar. El menjar és tan diferent que és impossible que li agradi. Per això sestima més no menjar. Se sent tan sola
Fins que un dia, a lhora del pati, sent una veueta darrere seu que li demana qui és: «Com et dius?», li diu. Una pregunta aparentment simple però que ho pot canviar tot.
