CASTELLÀ SURRIBAS, SANTIAGO J.
LAcord de juliol de 1976 entre lEstat espanyol i la Santa Seu establia que, mitjançant nous Acords sobre matèries concretes, saniria revisant el vell Concordat de 1953, fet en plena efervescència del nacionalcatolicisme. Poc abans de aprovar-se la Constitució Espanyola de 1978, i encara que formalment ratificats pocs dies desprès, sadoptaven quatre Acords sobre assumptes jurídics, sobre lensenyament i assumptes culturals, sobre lassistència religiosa a les Forces Armades i servei militar dels clergues i religiosos, i sobre assumptes econòmics: tot quedava lligat i ben lligat per uns Acords internacionals, que configuren un nou marc concordatari i que estan per sobre de tota la legislació interna de lEstat espanyol. A què obliguen aquest cinc Acords entre lEstat Espanyol i la Santa Seu? Quin nés el contingut? Lautor analitza en quina mesura les contradiccions amb el model aconfessional preconitzat per la Constitució que presenten aquests Acords són un impediment per a la construcció duna societat laica on la pluralitat religiosa i de creences, com a màxima expressió de la dignitat humana, articuli la convivència en lespai públic.
