L'Illa Blanca és el títol que va donar Santiago Rusiñol a una série de set glosses publicades a principis de l'any 1913. Aquest títol va fer fortuna i va passar a designar una determinada visió de l'illa d'Eivissa. Per tant, el mite de l'Illa Blanca és un mite modern, plenament vigent a partir dels anys trenta del segle XX, quan nombrosos intel·lectuals europeus, sobretot alemanys i espanyols, van passar per l'illa. En aquesta obra s'estudia la génesi de la construcció d'aquest mite a partir d'unes idees que s'anaven transmetent plásticament, literáriament i, també, encara que no en tinguem testimonis directes, oralment. El marc cronológic s'ha establert entre 1867, any en qué l'arxiduc Lluís Salvador d'Austria va arribar a l'illa per primera vegada, i 1919, any en el qual Joaquim Sorolla va visitar Eivissa. El mite de l'Illa Blanca parla d'un lloc irreal i utópic, encara que amb coordenades geográfiques concretes, peró que només va existir en l'imaginari dels viatgers que el van construir. En definitiva, el mite de l'Illa Blanca respon al somni modern de trobar un lloc perfecte o ideal.