Sobre la base de la biografia de Pere d'Alcàntara Penya, l'historiador mossèn Antoni Pons pinta un retaule de fons pel qual desfila una bona part del segle xix mallorquí. Antoni Pons sap veure com cada conjuntura històrica influeix sobre Penya -fill d'una família inserida en el pròsper comerç ultramarí del segle xix-, amb el qual el clergue comparteix una religiositat sincera i abocada al bé del proïsme, un progressisme amarat de tolerància i de reforma social i un mallorquinisme ben arrelat en una llengua i en una cultura popular, però amb perspectiva catalana. Mossèn Pons també atorga molta importància a la formació del biografiat en la seva etapa d'estudiant a Barcelona, quan s'esdevingué la revolta catalana anticentralista del 1842, que relaciona amb els orígens de la Renaixença. Dibuixa el penós estat en què es troba la llengua catalana aleshores i qualifica Penya de romàntic i de primer renaixentista mallorquí. Antoni Pons lloa l'obra artística, científica i literària de Penya, i també el seu activisme cívic, que considera un «mirall d'alta ciutadania». Així mateix, posa en relleu la humanitat i el coratge que caracteritzen Penya quan afirma que sap transigir amb les debilitats humanes, però «s'infla com la mar avalotada quan la noció de justícia o de veritat és trepitjada».
