El llibre que teniu a les mans és un trosset dhistòria de la Guerra Civil, contat per un adolescent solleric de 17 anys induït pels discursos exaltats daquell moment i estimulat pel desig de sortir de lilla i descobrir món. Els quaderns i la ploma den Francesc relaten el dia a dia i la seva màquina de retratar immortalitza els llocs per on passa i els fets que viu. La guerra no és tal com li havien contat. És fam i patiment; és perill, ruïna i destrucció; hi ha morts. Se sent enganyat, i encara més quan la guerra acaba. Aleshores comencen quatre anys dinsuportable reclusió a les casernes, de denúncies, de repressió, de manca de queviures. No per a tothom. Els senyors de la guerra comanden, van sadolls, viatgen, fan estraperlo. La guerra no ha servit per a res. La gent viu pitjor que abans. El dol i el buit shan allotjat en les llars i els cors dels familiars i amics dels qui no han tornat. La desconfiança i la por shan instal·lat per tot arreu. No li resta sinó la supervivència. I lluitar, lluitar en la vida civil, perquè la seva història no es repeteixi pus mai.
------------
?Aquest llibre ha estat possible gràcies a la dedicació de Plàcid i Maria Ignàsia, qui han transcrit íntegrament els diaris que el seu pare, Francesc Pérez Ferrer, va deixar redactats i guardà gelosament durant tota la seva vida.
Francesc Pérez ordenà i enumerà les fotografies de forma cronològica i en va fer un àlbum on quasi totes les imatges tenien una referència que ha permès relacionar-les amb els manuscrits.
Maria Ignàsia Pérez sha responsabilitzat descanejar les imatges, confrontar-les amb el text i transcriure els peus de foto.
Plàcid Pérez ha tingut cura de les referències històriques i és lautor dels documents complementaris que shi presenten.
