A principis del segon mil·lenni abans de Crist, un gravador fenici proveït d'escarpra i martell en tenia prou amb els vint-i-dos signes de l'alfabet que acabava d'inventar per expressar tot el que necessitava dir. Quatre mil anys després, asseguts davant de la pantalla de l'ordinador, necessitem uns cent cinquanta signes per compondre un text. En l'endemig, la humanitat ha hagut de descobrir laboriosament els avantatges de la separació de paraules, els signes de puntuació, la distinció entre majúscules i minúscules, etc. Per governar-se en el món de les lletres l'ortotipografia és ara més necessària que mai. Aquest manual revela a autors, traductors, editors, redactors i dissenyadors gràfics les subtileses del protocol, l'etiqueta i els bons costums de la lletra impresa de l'inici del tercer mil·lenni després de Crist.
