El cançoner dels darrers dies és la història d'una ximbombada alpoble d'Artà i supòs que a qualsevol poble de Mallorca on encara es manté viva la tradició de celebrar el carnestoltes. La gent abans cantava més que ara i qualsevol motiu de festa, de treball, d'esplai, de preocupació, de descans... era motiu per fer una cançó. D'això, ens en queden moltes mostres a qualsevol cançoner dels esmentats en múltiples bibliografies musicals. Però aquest cançoner té una cosa especial: no és un aplec de tonades recollides de gent gran que les recorda de la seva infància, sinó un conjunt de les cançons que es canten avui. Veureu que n'hi ha que no són pròpies dels darrers dies i, per tant, hauria pogut suprimir-les, com també les poesies recitades per algun cantaire. Però això no era la meva finalitat, perquè vull que aquest sigui un cançoner viu que reflecteixi allò que és una ximbombada. La meva quimera és que la gent torni a cantar com antany i sàpiga improvisar cançons segons l'actualitat i l'oportunitat.
