Déu és un objecte estrany en la vida dels infants del nostre temps. Són fills duna cultura on Déu és absent o com a mínim ha quedat eclipsat rere una constel·lació de petites divinitats. Viuen en un món sense Déu, juguen en un món sense Déu. Lexperiència religiosa recula al pla de lestricta intimitat. Des de la convicció que Déu és aquell Amor còsmic que alena la persona i la condueix a la màxima plenitud del seu ésser, lautor considera que és valuós que els infants descobreixin, en el fons del seu ésser, aquesta energia creadora de bondat, de veritat i de bellesa. Els pares diu hem de potenciar en ells el desig de saber, però sobretot, destimar. Linfant és un forjador de preguntes inquietants. És crític, veloç, impertinent a voltes. Els seus interrogants fan envermellir. Linfant no coneix, encara, el tabú, ni és esclau del llenguatge políticament correcte. Descarat, innocent; pregunta i espera resposta. No sacontenta amb qualsevol resposta. Vol raons, aspira a entendre el que pregunta. Daquí el títol daquest llibre i la seva estructura, en forma de diàleg entre mare i fill. Les preguntes que es plantegen, algunes reals, altres elaborades, parteixen de lexperiència real de lautor, pare de cinc fills, i se centren, sobretot, en la qüestió de Déu, la llibertat i la mort.
